Quan el vent fred i penetrant talla les galtes com un ganivet, i quan la terra està coberta per una gruixuda capa de neu, el món sembla caure en un estat de silenci i fredor. El dur fred hivernal fa que els passos de la gent s'apressin i que els seus estats d'ànim semblin congelats per aquest blanc monòton. Tanmateix, en aquesta temporada aparentment sense vida, una petita flor de pruner va entrar silenciosament a la meva vida, com la llum curativa més càlida de l'hivern, escalfant-me el cor i il·luminant els colors de la vida.
Es va quedar allà quieta, com si fos una fada sortint de la poesia antiga, exhalant un encant d'un altre món. Aquesta petita flor de pruner es mantenia sola a la seva branca, amb una forma senzilla i elegant. Diverses flors de pruner, petites i delicades, estaven esquitxades per la branca, tendres i humides, com si es trenquessin fàcilment si es toquessin. Els estams eren llargs, com estrelles brillants al cel nocturn, destacant especialment brillants contra el fons dels pètals.
La textura dels seus pètals és clarament visible, com si fos una obra d'art meticulosament elaborada per la natura. Cada pètal està lleugerament arrissat, semblant a la cara somrient d'una noia tímida, i desprèn una sensació de vivacitat i alegria. Tot i que és una simulació, és tan realista que gairebé es pot confondre amb la realitat. En aquell moment, em va semblar olorar la lleugera fragància de les flors de pruner i vaig sentir la resistència i la determinació amb què florien al vent fred.
El vaig posar en un gerro de porcellana blava i blanca a l'antiga i el vaig posar a la tauleta de centre de la sala d'estar. Des de llavors, s'ha convertit en una part indispensable de la meva vida, acompanyant-me silenciosament cada dia d'hivern. Al matí, quan el primer raig de sol brilla per la finestra i cau sobre la petita flor de pruner, sembla particularment encantadora i bonica.
Data de publicació: 22 d'agost de 2025