Abraça una sola hortènsia i redescobreix la calidesa i l'amor perduts a la vida.

En el flux impetuós del temps, som com viatgers en un món sorollós, corrent amb els nostres peus, mentre les nostres ànimes estan embolicades capa rere capa per l'enrenou i la pressió. Les trivialitats de la vida són com grans fins de sorra, que omplen gradualment els buits dels nostres cors. Aquells sentiments d'amor que abans eren càlids i bells semblen desaparèixer silenciosament sense adonar-se'n, deixant només una escena estèril i solitària. Una sola hortènsia solitària, com un raig de llum que travessa la boira, il·lumina el racó oblidat del fons dels nostres cors, permetent-nos abraçar la vida de nou i recuperar la calidesa i l'amor perduts fa temps.
Els pètals d'aquesta hortènsia estan meticulosament elaborats amb seda fina, cadascun d'ells realista i aparentment capaç de tremolar al més mínim toc. Brillant amb una resplendor encantadora sota la llum del sol, sembla que expliqui una història antiga i misteriosa. En aquell moment, vaig quedar completament captivat per la solitària hortènsia. Semblava que tingués una conversa amb ella a través del temps i l'espai. En aquest món bulliciós i sorollós, era com una perla pacífica, que calmava la meva ment inquieta a l'instant. Vaig decidir emportar-me-la a casa i convertir-la en un punt brillant de la meva vida.
Aquesta hortènsia solitària s'ha convertit en una companya propera a la meva vida. La vaig posar a l'ampit de la finestra de la meva habitació. Cada matí, quan el primer raig de sol hi entra per la finestra, sembla que hagi rebut vida, emetent una resplendor suau i càlida. M'asseia tranquil·lament al costat del llit, observant-la i sentint aquesta tranquil·litat i bellesa. Sentia com si tots els meus problemes i fatiga s'haguessin esvaït en aquest moment.
Quan vaig tornar a casa amb el meu cos esgotat, vaig veure que l'hortènsia encara floria tranquil·lament allà, com si em donés la benvinguda. Acariciava suaument els seus pètals, sentint la textura delicada, i gradualment la fatiga i la solitud del meu cor s'esvaïen.
moda indispensable matí particularment


Data de publicació: 23 d'agost de 2025